LLIBRE GENT DE TOTA MENA

 Entrem a la recta final del procés de participació.

Tota la informació a:

https://edita.cat/projects/gent-de-tota-mena/

Moltes gràcies per la vostra aportació.

IMAGINACIÓ NO ÉS FANTASIA

 

S’ha engegat un procés de micromecenatge per a la publicació del recull de contes, que porta per títol : GENT DE TOTA MENA.

M’agradaria que hi col·laboreu i en feu difusió entre els vostres amics i coneguts.

 

Doncs això, gent de tota mena. Aquí no hi trobareu ni grassos, ni prims, ni alts, ni baixos, ni rossos, ni bruns… Només hi trobareu gent que no podreu veure amb els ulls.

He cercat en diferents materials dels que cada dia tenim al nostre abast, diferents formes de la condició humana. Però sempre intentant trobar la part del sentiment, a voltes amb la intenció de riure i a voltes de plorar, a voltes amb evidencies incontestables i a voltes regirant i cercant la sorpresa del lector en el desenllaç. Sempre des de la tendresa que podem arribar a sentir quan, qualsevol dia anant pel carrer, ens creuem amb gent de tota mena i els mirem amb els ulls tancats i el cor obert.

“Gent de tota mena” és més que un llibre de proses que parla de tota mena de gent. Gent de tota mena és més que un llibre poètic que descriu la realitat de tota mena de gent. “Gent de tota mena” és més que un llibre d’imaginació que inventa tota mena de gent. “Gent de tota mena” és més que un llibre il·lustrat que retrata tota mena de gent, inventada, somiada, desitjada, impossible i indescriptible.

 

El bon amic Antoni Munné-Jordà, entre altres coses, diu al seu pròleg :

Tendres i profunds, bonhomiosos i divertits, suggeridors i estimulants, així són els breus textos imaginatius de Pep Homar, que amb les seves històries ens fa estimar i respectar els elements del nostre món.

 

Si els voleu conèixer i tenir-los a casa, només heu de col·laborar fent la vostra aportació a l’enllaç que adjunto.

 

Gràcies a totes i tots per la vostra participació.

 

 https://edita.cat/projects/gent-de-tota-mena/

El bitllet de 5 €

Ja fa dies, bastants, tirant a mesos o potser un any o dos, les llumeneres que diuen que governen Europa van decidir renovar els bitllets. Van dir que era per evitar falsificacions i per millorar la vida útil dels bitllets. Aquests senyors que suposadament tenen  sou raonable ( no sé si els senyors de negre de la princesa Merkel també han recomanat abaixar-los el sou i apujar-los els impostos) van pensar que el millor era començar pel bitllet de 5 euros.

Sensacional. Han començat a complicar la falsificació de l'únic bitllet en tota la història de la numismàtica que cap imbècil ha intentat falsificar. No cal ser gaire llest ( ni cobrar massa diners) per saber que el bitllet falsificat per excel·lència és el de 50 euros. Tot i que en el seu dia van gairebé assegurar que els bitllets d'euro en general eren quasi impossibles de falsificar, hi ha potser la sospita de que de bitllets de 50 € n'hi ha més de falsos que de bons. 

Cerco maneres de saber si un bitllet és fals i trobo que sembla ser que hi ha trenta possibles comprobacions per a determinar-ho. També descobreixo que per seguretat de les trenta possibles comprobacions n'hi ha moltes de secretes per seguretat. És a dir inútils per a la població.

Una de les més divertides que he trobat és la següent (perdoneu, però és en castellà...) :

"Cada billete tiene un número de serie único. El último dígito del número de serie es un dígito de comprobación entre 1 y 9, que satisface el siguiente criterio: si la letra inicial se sustituye por su posición en el alfabeto internacional, entonces el resto de la división del número resultante por 9 es 8.Este resto se puede obtener fácilmente sumando los dígitos del número y, si la suma todavía no resulta en un número obviamente divisible por 9, repitiendo el proceso.

Por ejemplo: al sustituir la letra por su posición en el alfabeto, Z10708476264 se queda en 2610708476264. El resto de la división por 9 se puede obtener de la siguiente manera: 26 + 1 + 0 + 7 + 0 + 8 + 4 + 7 + 6 + 2 + 6 + 4 = 71, 7 + 1 = 8.

Como alternativa, sustituir la letra por su código ASCII hace que el número resultante sea divisible por 9. Cogiendo el mismo ejemplo, Z10708476264: el código ASCII de la Z es 90, de modo que el número resultante es 9010708476264. Dividiendo por 9 se obtiene un resto 0. [De nuevo, el resultado se puede comprobar rápidamente ya que la suma de todos los dígitos es 54; 5+4 = 9 - de forma que el número es divisible por 9].

Otra forma comprobar la autenticidad de los billetes, a través de la suma de verificación es: Reemplazar la letra por su orden en el alfabeto (por ejemplo la a' es 1, la 'z', 26; sin contar a ñ, luego se suma con el resto de la serie y se obtiene un resultado, el cual debe ser 8, si el resultado es un número de dos dígitos, se suman éstos hasta que haya un número de un solo dígito y debe ser 8.

Ejemplos

1) Número de serie: X28046661572. Reemplazamos la x por su orden alfabético 24) y sumamos:

24+2+8+0+4+6+6+6+1+5+7+2=71; después, 7+1=8

2) Número de serie: X19997556626: Cambiamos la x (24, nuevamente) y adicionamos:

24+1+9+9+9+7+5+5+6+6+2+6=89; dado que el resultado tiene dos cifras, sumamos de nuevo: 8+9=17; y por el mismo motivo, 1+7=8."

Si algú ha tingut el valor d'entendre-ho o de comprovar-ho el felicito sincerament. Jo no he estat capaç ni d'una cosa ni de l'altre.

Curiosament quan vas al banc a demanar canvi (els botiguers hi tenim una mena d'addicció) la majoria de vegades et continuen donant bitllets vells (ronyosos i fastigosos a més no poder) i quatre dels nous. El bitllet va començar a circular el 2 de maig de 2013, el que vol dir que en un any i escaig encara no han estat capaços de retirar els vells (tant senzill com és, oi ?). Doncs prepareu-vos que a partir del 23 de setembre de 2014 començaran acircular els nous bitllets de 10. És a dir que segueixen amb l'estupidesa de canviar els bitllets que no falsifica ningú.

Penso que el que fan es donar temps i preparació als falsificadors per quan arribin els bitllets de 50 i 100 € i falsificar-los amb garanties.

Els de 200 i 500 €, es veu que son com les "meigas", que de " haberlas, haylas", però mai no les ha vist ningú ( a banda del sr. Bárcenas i el fill d'en Jordi Pujol quan anava a Andorra, potser a comprar sucre...).

I per acabar, ara m'ha vingut a la memòria un capítol o alguna cosa semblant a una sèrie o una mena d'Estudio 1 de quan jo era petit on sortien uns falsificadors molt escrupolosos i que per què el negoci els sortís a compte van falsificar bitllets de 248 pessetes ( de les antigues) i els van enxampar de seguida tot i que els bitllets eren perfectes.

Barack Obama i altres males herbes...

Començo a escriure sabent que segurament la CIA o qualsevol altre bestiola espiarà aquest post com un ram de flors a un La Camarga universal. I me'n alegro.

I em pregunto, com es poden tenir els collons tant grossos per dir coses com "No podem acceptar un món en que dones i nens són gasejats" ?

Això ho diu en Barack Obama, no oblidem Premi Nobel de la Pau i president dels Estats Units (aprofito per comentar que aquests dos títols haurien de ser incompatibles). Aquest home ha permès que durant dos anys (segurament més) a Síria estigués passant el mateix que ara denuncia però en lloc d'armes químiques amb armes convencionals. Armes convencionals fabricades i venudes per tots aquells paisos a qui interessen les guerres però fora dels seu territori. Segurament un dels negocis més fastigosos de l'època moderna.

Aquest senyor, per dir-ho d'alguna manera, si que deu trobar permissible enviar avions no tripulats (és a dir sense cap risc per a ell o els seus soldadets) a matar a qui sigui on sigui. Es veu que això si que ho hem de permetre.

Però és clar, tota la culpa no és d'ell. Els russos i els xinesos també estant en el negoci i per descomptat vetaran qualsevol decisió de l'ONU per a castigar Síria.

És a dir aquí tothom vetlla pel seu hortet.

És una llàstima que en un món immers en una crisi galopant (ep! només per a els pobres), on diuen que no hi ha diners per a quasi res, de cop i volta poden mobilitzar fragates, portaavions i exèrcits d'un dia per l'altre. Poden realitzar atacs nocturns amb una precisió mil·limètrica i en canvi quan hi ha un incendi en un bosc, ens hem d'esperar que es faci de dia per que actuïn els mitjans aeris. Que curiós que la tecnologia no arribi a tot arreu amb la mateixa intensitat.

Tornant a l'inici d'aquest comentari, cada dia esclaten cotxes bomba i altres andròmines sobretot en països recentment envaïts o per l'exèrcit americà o les mal anomenades forces internacionals, moren milers d'innocents i en Barack no s'esgarrifa gens (bé si que s'esgarrifa si li maten algun soldadet). Una gran part del territori africà està en guerra permanent i moren milers d'innocents i en Barack continua sense esgarrifar-se gens.

Ah! Perdó, es que totes aquestes morts no son producte de les armes químiques...Com tampoc no ho son els milers de morts diaris a causa de la fam o de malalties, morts que es podrien evitar amb només una petita part del pressupost militar mundial.

No vull ser negatiu, per tant crec que no cal dir NO a la guerra, estic segur que seria molt més convenient dir SI A LA PAU !!!  

Gilipollòfon o stupid phone ?

Petita història del telèfon :

Abans de 1876 no hi havia telèfon oficial, però el 10 de març d’aquell any el senyor Alexander Graham Bell el va patentar (que no inventar, que és molt diferent). A Wikipèdia trobareu explicacions i cronologies al respecte.

Sembla ser que els primers telèfons mòbils (aleshores anomenats cel·lulars) no van aparèixer fins als anys 60, 1960 és clar.

I les xarxes RDSI i ADSL, comencen a funcionar aproximadament cap a l’any 1986.

Resumint encara més, el telèfon té quatre dies.

A casa meva, dels meus pares per ser més rigorós, el telèfon no va arribar fins a finals dels anys 60. Un fantàstic telèfon de color verd xiclet que tenia una rodeta per a marcar els números ( en aquells temps amb 7 xifres ni havia prou). Amb el temps, bastants anys, van canviar els models d’aparell (recordo el magnífic model góndola “con el disco de marcación iluminado”), però no la tecnologia.

Vam començar a sentir parlar de que hi havia uns telèfons mòbils per a poder parlar des de qualsevol lloc. Eren caríssims, anaven amb una mena de maleta que els havia d’acompanyar i només en teníen els metges i arquitectes (rics). La veritat es que mai en vaig arribar a veure cap...

De cop i volta, a les acaballes del segle XX, el telèfon mòbil comença a ser popular, assequible i relitivament còmode de portar.

Va ser un gran salt. Finalment podíem trucar-nos per dir coses tant interessants com : On ets ? o Què fas ?

I com deia aquell “es que las ciencias avanzan que es una barbaridad”, en els darrers 10 anys hem estat envaits per un allau de tecnologia que no estic massa segur de que haguem pait.

Uns senyors anuncien telèfons 2G i hi ha veritables allaus de compradors que sosopito no sabíen ni que estaven comprant.

I a partir d’aquí el fenomen ja no té deturador: 3G, iPhone, Smartphone, pantalles tàctils, càmeres de fotos, vídeo  música i finalment arriben les imprescindibles aplicacions (app en diuen?).

Vivim en un entorn meravellós, en qualsevol moment del dia podem saber gracies a l’aplicació correcte com és diu l’alcalde de Tegucigalpa, quina és la millor època per plantar les petúnies de secà o be saber amb exactitud la temperatura màxima i mínima d’Hostalets de Balenyà en els darrers tres mesos.

Per no parlar dels twits i dels whatsapp, dels followers, dels trending topic i de la mare que ho va parit tot plegat.

Veiem gent caminant pel carrer mirant la pantalla del mòbil, disculpant-se cada vegada que xoquen amb un fanal, parelles sopant en restaurants i twitejant amb les seves amistats sense parar. No fa massa dies ( i us juro que és cert), la caixera del súper va haver d’advertir a una persona que deixés el mòbil tranquil i recollís la seva compra doncs estava fent una cua a base de be, perquè anava contestant whatsapps superinteressants.

Abans quan sortíem de casa miràvem de no haver-nos deixat ni les claus ni la cartera, ara només mirem si portem el mòbil.

I és curiós que si parlem amb qualsevol, el més fàcil és que ens digui que ell el telèfon només el fa servir per trucar i per coses urgents i/o emergències (alló de per si se t’espatlla el cotxe o tens un imprevist i arribes tard).

Espero amb impaciència que surtin els nous models, encara que no sé si comprar-me el gilipollòfon o l'stupidphone...