Gilipollòfon o stupid phone ?

Petita història del telèfon :

Abans de 1876 no hi havia telèfon oficial, però el 10 de març d’aquell any el senyor Alexander Graham Bell el va patentar (que no inventar, que és molt diferent). A Wikipèdia trobareu explicacions i cronologies al respecte.

Sembla ser que els primers telèfons mòbils (aleshores anomenats cel·lulars) no van aparèixer fins als anys 60, 1960 és clar.

I les xarxes RDSI i ADSL, comencen a funcionar aproximadament cap a l’any 1986.

Resumint encara més, el telèfon té quatre dies.

A casa meva, dels meus pares per ser més rigorós, el telèfon no va arribar fins a finals dels anys 60. Un fantàstic telèfon de color verd xiclet que tenia una rodeta per a marcar els números ( en aquells temps amb 7 xifres ni havia prou). Amb el temps, bastants anys, van canviar els models d’aparell (recordo el magnífic model góndola “con el disco de marcación iluminado”), però no la tecnologia.

Vam començar a sentir parlar de que hi havia uns telèfons mòbils per a poder parlar des de qualsevol lloc. Eren caríssims, anaven amb una mena de maleta que els havia d’acompanyar i només en teníen els metges i arquitectes (rics). La veritat es que mai en vaig arribar a veure cap...

De cop i volta, a les acaballes del segle XX, el telèfon mòbil comença a ser popular, assequible i relitivament còmode de portar.

Va ser un gran salt. Finalment podíem trucar-nos per dir coses tant interessants com : On ets ? o Què fas ?

I com deia aquell “es que las ciencias avanzan que es una barbaridad”, en els darrers 10 anys hem estat envaits per un allau de tecnologia que no estic massa segur de que haguem pait.

Uns senyors anuncien telèfons 2G i hi ha veritables allaus de compradors que sosopito no sabíen ni que estaven comprant.

I a partir d’aquí el fenomen ja no té deturador: 3G, iPhone, Smartphone, pantalles tàctils, càmeres de fotos, vídeo  música i finalment arriben les imprescindibles aplicacions (app en diuen?).

Vivim en un entorn meravellós, en qualsevol moment del dia podem saber gracies a l’aplicació correcte com és diu l’alcalde de Tegucigalpa, quina és la millor època per plantar les petúnies de secà o be saber amb exactitud la temperatura màxima i mínima d’Hostalets de Balenyà en els darrers tres mesos.

Per no parlar dels twits i dels whatsapp, dels followers, dels trending topic i de la mare que ho va parit tot plegat.

Veiem gent caminant pel carrer mirant la pantalla del mòbil, disculpant-se cada vegada que xoquen amb un fanal, parelles sopant en restaurants i twitejant amb les seves amistats sense parar. No fa massa dies ( i us juro que és cert), la caixera del súper va haver d’advertir a una persona que deixés el mòbil tranquil i recollís la seva compra doncs estava fent una cua a base de be, perquè anava contestant whatsapps superinteressants.

Abans quan sortíem de casa miràvem de no haver-nos deixat ni les claus ni la cartera, ara només mirem si portem el mòbil.

I és curiós que si parlem amb qualsevol, el més fàcil és que ens digui que ell el telèfon només el fa servir per trucar i per coses urgents i/o emergències (alló de per si se t’espatlla el cotxe o tens un imprevist i arribes tard).

Espero amb impaciència que surtin els nous models, encara que no sé si comprar-me el gilipollòfon o l'stupidphone...